L'espai en blanc, el buit com a potencialitat, com la possibilitat de donar forma a un impuls, un estímul, a un gest, a un pensament, a una sensació...
Estirant el fil es va teixint poc a poc un procés que comença per quelcom i es va transformant a cada moment pel seu propi devenir.Si l'atenció amb intenció fa de mitjancera, el procés té el pes i la importància suficients per a què la persona que ho desenvolupa i crea, ho visqui, ho trascendeixi i pugui transformar-se a sí mateixa.
![]() |
Fragments d'un procés creatiu acompanyat |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada